L’octubre de 2021, es va iniciar la col·laboració entre Sant Just Solidari i la Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà. Des que es va començar fins a dia d’avui són quatre les persones voluntàries, sòcies de SJS, que s’han acollit al Programa d’Atenció a Persones Preses (PAPP). L’objectiu d’aquest programa és acompanyar les persones que ho demanin i ajudar-les a minimitzar les conseqüències de l’empresonament.

LA COORDINADORA

Els orígens

La Coordinadora Contra la Marginació té el seu origen cap els anys 80 a Cornellà de Llobregat, a través d’unes experiències de relacions solidàries i d’ajuda mútua entre joves de la ciutat, afectats per una dura situació socioeconòmica, i persones sensibilitzades amb les seves problemàtiques. Era un col·lectiu marcat pel fracàs escolar, amb molta accessibilitat a les drogues i amb poca informació i poques perspectives d’ocupació i de futur.

Molts d’aquests joves no van trobar una altra sortida que la delinqüència com a camí per a sobreviure i obtenir tot allò que la societat de consum oferia i que ells no podien aconseguir a través de mitjans normals. Durant aquesta etapa es va crear un Grup Propresos per defensar els seus drets i denunciar la situació de com molts d’ells sortien de la presó, sense expectatives d’integració i molt deteriorats.

La Coordinadora Contra la Marginació es va legalitzar com Associació l’any 1990 i al llarg dels anys s’ha anat consolidant com una entitat dedicada a la intervenció en diferents àmbits relacionats amb l’exclusió social: drogoaddicció, vivenda, atur, presons…, sempre entenent la marginació com la privació dels drets fonamentals de les persones per accedir als recursos necessaris per al seu desenvolupament personal i social.

L’empresonament i les conseqüències

Les estadístiques penitenciàries mostren que són els delictes comesos principalment per les classes socials més desfavorides, delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic i delictes contra la salut pública, els més representatius de les persones privades de llibertat. Hi predomina el perfil del “delinqüent comú”, caracteritzat per una baixa escolarització, un entorn familiar amb carències de tipus socioeconòmic, una situació laboral precària, consum de substàncies addictives, dèficits d’afrontament cognitiu i de conducta, etc.

Les persones preses pateixen un procés de presonització que és una assimilació dels hàbits, usos, costums i cultura pròpia de l’ambient de la presó, que seguirà estan present durant la seva vida en llibertat i augmentarà la desadaptació a la societat exterior, regida per normes totalment diferents.

Algunes de les conseqüències de la privació de llibertats són l’absència d’expectatives de futur, la dificultat per assumir responsabilitats, la pèrdua de les vinculacions socials, l’augment del grau de dependència degut al fort control al que s’han vist sotmesos, la devaluació de la pròpia imatge i disminució de l’autoestima, l’augment dels nivells de dogmatisme i autoritarisme, etc.

Els familiars

Per als familiars de les persones privades de llibertat la presó també suposa una condemna. La presó repercuteix de manera directa en l’economia de la família ja que l’empresonament d’un familiar suposa un increment de les despeses en defensa jurídica, desplaçaments al centre penitenciari, manteniment de la persona presa, etc. A més hi ha una disminució dels ingressos familiars durant l’empresonament per la impossibilitat o dificultat de treball de la persona presa. La càrrega econòmica sovint es manté després de l’empresonament per la dificultat d’integració laboral de la persona presa.

La presó també té conseqüències sociològiques i psicològiques negatives en la família. Suposa sovint un deteriorament dels vincles socials i familiars i la necessitat de la reorganització sociofamiliar i laboral. Els estereotips negatius de la presó que recauen sobre la família creen tensió i sentiment d’exclusió.

Programa d’Atenció a Persones Preses, PAPP

El PAPP, programa d’atenció a les persones preses i les seves famílies, neix l’any 1994 quan es constaten, després d’anys treballant amb aquest col·lectiu, les dificultats amb què es troben quan surten de la presó per integrar-se en el seu entorn social, i la manca de recursos destinats a aquesta finalitat.

Per tant, l’objectiu del PAPP és oferir a les persones preses els mitjans i els recursos necessaris per normalitzar la seva vida social i evitar el màxim possible les conseqüències derivades de la presó.

El PAPP recolza la seva intervenció en diferents eixos vinculats entre sí que són:

• El vis a vis mensual, té com a objectiu acompanyar les persones preses que ho demanin i minimitzar les conseqüències de l’empresonament.
  Els interns i internes que ho sol·liciten voluntàriament, demanen que els voluntaris i voluntàries de l’entitat els vagin a veure per trencar momentàniament, encara que sigui una hora al mes, aquest aïllament. Són moments d’acompanyament, de comprensió, d’alegries i tristeses. I també de demandes; aquestes es fan arribar al servei Jurídico-Social que farà les intervencions que es creguin adients per millorar la situació de les persones preses i, de retruc, de les seves famílies. Actualment es fan vis a vis mensuals a Brians 1 i 2, Quatre Camins i Lledoners.
• L’Atenció jurídico-social va dirigida a les persones preses, amb problemes amb la justícia, i a les seves famílies. Té l’objectiu d’evitar o minimitzar la pena privativa de llibertat i fer un seguiment social i assessorament en la resolució de tràmits jurídics. Vetlla perquè les penes que s’apliquen siguin rehabilitadores, tenint en compte les circumstàncies que han dut la persona a cometre l’acte, i no posant l’èmfasi en aquest. És així que, quan una persona amb problemes judicials o penitenciaris demana acompanyament, se l’engloba en un programa més ampli que garanteix una intervenció integral i transversalment rehabilitadora.
• La Nova K-Feta pretén facilitar la reinserció en l’entorn i la integració social. Consta d’un conjunt d’activitats socioeducatives, per adquirir i reforçar habilitats socials i laborals que permetin modificar els comportaments que la societat entén com antisocials.
  Es tracta d’un servei prelaboral, que té com objectiu desenvolupar les habilitats i capacitats de les persones que han estat a presó per poder accedir al mercat laboral. Es basa en tècniques de formació i orientació laboral explícitament, tot treballant de manera transversal la informàtica i habilitats socials necessàries per accedir a un lloc de treball.
• El Servei d’informació i Ajuda a les Famílies cerca acompanyar i donar suport a les famílies de persones preses i a les persones amb problemes amb la justícia. És un espai que ofereix informació sobre l’àmbit penitenciari que a la vegada fomenta la participació i l’intercanvi d’estratègies entre els participants.

LA COL·LABORACIÓ

Com es posa a la pràctica i de quina manera es treballa

Una de les tasques importants de la Coordinadora és donar-se a conèixer a partir d’unes fires que es fan al llarg de l’any a les diferents presons. La finalitat és explicar a les persones privades de llibertat quina és la seva funció i la raó per la qual es fa la visita un cop al mes.

Els voluntaris de la Coordinadora intenten apropar-se a la seva realitat per conèixer el que senten, les seves preocupacions, i col·laborar en la mesura possible en fer més confortable el període d’ingrés al centre penitenciari. La Coordinadora forma part d’una de les organitzacions que col·laboren en el perfeccionament i la humanització dels processos de reinserció social.

Quina és la tasca del voluntariat

La participació del voluntariat consisteix en fer una visita mensual a qui ho demana. És un compromís que es caracteritza sobretot per l’acompanyament, l’escolta i l’atenció a les situacions emocionals de les persones ateses. En aquests moments es fan visites a la presó de Brians1, Brians2, Quatre Camins i Lledoners.

Des de la Coordinadora es fa un pla trimestral d’acompanyament per organitzar les visites a les presons. Per part dels voluntaris s’intenta fer el seguiment d’un mateix pres a les diferents sessions per facilitar la comunicació i l’intercanvi de vivències. Si no és possible que l’acompanyament el faci la mateixa persona, se n’encarrega un altre voluntari/a.

Després de cada visita es realitza un informe explicant com ha anat la trobada. És per aquest motiu que són molt importants les reunions de treball que es fan mensualment a la Coordinadora per posar en comú les vivències de les persones que es visiten als Centres Penitenciaris (CP’s) per tal que tothom les conegui i estigui al corrent de la seva situació. També són importants per compartir conceptes de la llei penitenciària i per incloure noves temàtiques.

Sobretot també és un espai de reflexió i valoració dels participants per compartir amb el grup possibles problemes amb els quals es poden trobar, expressar el que passa per dins i compartir-ho amb l’equip, que pot donar pautes des de la seva experiència.

La Coordinadora té l’assessorament d’un advocat per a aquelles qüestions més complexes que requereixen la visió d’una persona experta.

Sabem que el tema de les presons és controvertit i complicat per la complexitat que comporta, però potser estaríem d’acord en que és un lloc de patiment psíquic i físic i que el diàleg és el que més es necessita. El voluntariat pot oferir l’oportunitat de que el pres s’expressi lliurement, un temps i un espai on es pot sentir valorat.

Un intern en recordar-li uns fets que ens havia comentat el mes anterior, expressa sorprès “Oh! algú que m’escolta“. El cert és que en sortir de veure una persona empresonada, alguna cosa d’un mateix ha canviat.

A qui anem a veure

En aquests moments la majoria dels presos que es visiten són homes de diferents edats i procedència amb situacions personals molt diverses. Cada vegada que es fa el camí cap a la presó vas pensant en com els trobaràs, si aquell dia voldran sortir, si les qüestions que es van parlar l’última vegada les han pogut resoldre…

La trobada és sempre un moment especial, normalment t’esperen amb moltes ganes de parlar i d’explicar com ha anat tot el temps que no ens hem vist.

De totes les visites que es fan actualment només hi ha una dona, que inicialment estava a Wad Ras, que s’acull al PAPP. Quan la vam conèixer feia poc més d’un any que estava a la presó, com el seu marit, amb cinc filles fora. La filla petita estava amb ella fins que va fer tres anys, llavors la van portar a una família d’acollida i ella va ser traslladada a la presó de Brians1. Aquesta llosa se li feia insuportable. “No puc dormir pensant en les meves filles”. En aquells moments era analfabeta i parlava molt malament el castellà. Un dels incentius per part del voluntariat va ser engrescar-la a aprendre a llegir i escriure i perfeccionar el castellà. Se li suggeria que malgrat el tancament que havia de complir, podia aprofitar tot el que la presó li oferia a nivell formatiu. La realitat és que actualment se n’està sortint molt bé, continua anant a classes i fa treballs. Això la distreu i l’anima perquè veu que en un futur tindrà més possibilitats donada la formació que ha fet a la presó.

Cadascú viu la presó segons les seves circumstàncies. Un dels nois que es visiten amb una sentència llarga i que es troba sol, ja que la família viu lluny, mostra una actitud positiva i intenta aprofitar el temps que ha d’estar pres. Manifesta que “la presó té el seu sabor i s’hi pot estar alegre”. Tot i així sabem que els estats d’ànims dels interns poden variar, segons el moment i el dia pots trobar-los desanimats, absents, enyorats, enfadats… Amb aquest noi es parla de com se sent, del dia a dia, de les activitats que fa, de les relacions que té amb els companys. Quan se li demana com es veu quan surti en llibertat, comenta que si visqués aquí i amb parella, possiblement tindria feina i podria visitar la seva família. Sobretot parla de la seva mare. La figura materna és molt present en tots ells, és el suport fidel, sempre hi és, el sol record de la mare els acompanya en la seva soledat.

No parlem del motiu pel qual estan empresonats si no volen, de fet apareix a través del vincle que s’estableix. Un d’ells que reconeixia el seu delicte ens deia que la presó li ha servit per reflexionar i enfocar la seva vida diferent, utilitza una dita que diu la seva mare “Del ahogado, el sombrero”.

Alguna persona que té una condemna llarga, et diu , “sento la cel·la com si fos casa meva”. I et convida a fer un tomb pels espais del centre on s’hi fan activitats com la biblioteca, els tallers… Aquest apropament cap a la persona mancada de llibertat, li representa un glop d’aire fresc on, si vol, pot expressar els neguits i el patiment.

Com a grup de voluntariat valorem aquest acompanyament per la relació interpersonal amb la persona reclusa sense cap prejudici. Fem una crida a la sensibilització de la ciutadania entorn de les persones privades de llibertat.

(Octubre 2024)